Tu eres el món. A cada punxa esvelta
hi volava el teu nom.
Cada glopada fresca del vent i de la pluja
era la teva mà llarga i suau.
Tu eres la gran rialla dels camins sempre oberts
que menaven de dret fins al cor de la vida.
I ara que has arrencat uns quants fulls del teu llibre
d'una sola glopada m'has fet buida la terra.

Núria Albó Dìptic (1972)


 

Creat amb Indexhibit per Bàrbara Partegas